Premis

Intervenció de presidència Premis ACCA 2021 – 38a edició
Fotografia de Marc Llibre Roig

 

Molt bona nit a tothom. Benvingudes i benvinguts a la 38a edició dels Premis ACCA, l’acte de reconeixement que l’Associació Catalana de Crítica d’Art fa a les iniciatives i als projectes més destacats de l’any. Benvingudes i benvinguts, tant els que som aquí a l’auditori com els que en seguiu des de casa.

Avui, des d’aquest acte, volem unir-nos al crit generalitzat del «no a la guerra d’Ucraïna». L’agressió militar a aquell país està costant la vida a milers de persones, destrucció, abusos contra els drets humans, moviments de milions de civils que estan sent desallotjats de les seves cases, pobles i ciutats, per passar a ser persones desplaçades i refugiades a causa de les disputes sobre la terra, les fronteres, les identitats… És una guerra injusta i mancada de legitimitat, com ho són totes, i que està contribuint a reforçar l’autoritarisme i, amb aquest, l’erosió de drets i llibertats de la societat civil, la principal víctima d’aquest conflicte armat. A més a més, està provocant la destrucció massiva d’edificis, d’infraestructures, d’hospitals, d’escoles i també de museus, en un intent deliberat d’esborrar la història d’Ucraïna i les bases de la seva existència. És per aquest motiu que avui volem solidaritzar-nos amb el poble ucraïnès, i especialment amb els nostres col·legues de la secció ucraïnesa de l’AICA, l’Associació Internacional de Crítica d’Art. Volem també parlar en favor de tots aquells responsables d’institucions ucraïneses i no ucraïneses que estan lluitant per salvaguardar els béns patrimonials i la memòria d’aquell país. L’ICOM –el Consell Internacional de Museus– ja ha advertit que cal estar atents als augments de contraban i a l’espoli de materials culturals provinents de la regió. Des de l’ACCA volem condemnar fermament aquesta guerra i la destrucció irreparable de capital humà i cultural que suposa.

I ho fem des de l’acte de celebració de l’art i la cultura en aquest nostre i petit país. I abans de continuar, vull agrair de nou la feinada i la dedicació de la Comissió de premis d’aquest any per seleccionar els trenta finalistes que avui sou convocats aquí en aquestes sis categories: Comissariat, Crítica, Educació, Espais i iniciatives, Projecte artístic i Recerca. Permeteu-me felicitar-vos a l’avançada a totes i a tots, abans de conèixer quines han estat les candidatures premiades, perquè considerem que haver estat escollides per la comissió ja és un molt bon reconeixement de la feina feta. I també volem donar les gràcies a tots els membres de l’assemblea de l’ACCA perquè, amb el vostre criteri i vots, feu possible que aquests premis siguin any rere any una realitat: en un primer estadi, perquè sou els responsables de triar els membres que formen la Comissió de premis, que avui ens acompanya, i, en segon lloc, per haver votat, d’entre els trenta, els sis projectes que seran guardonats en aquest acte que avui ens aplega. També volem agrair la feina dels membres de la Junta que s’han fet càrrec de la coordinació i la producció dels premis: l’Anna i la Maria, i sobretot la Joana, que és l’ànima dels premis des de fa sis anys, i que m’ha demanat que l’excusi perquè avui la tenim enfebrada i no podrà acompanyar-nos. Joana, sabem que ens segueixes des de la pantalla, però també ets ara i aquí amb nosaltres! També volem donar gràcies a Laura Llaneli per la música, a Pedro Hugo pel disseny, a Marc Llibre per les fotografies, a l’Elvira i al MACBA per acollir-nos, a Montse Frisach –que avui és la cara visible de l’acte–, i a Roc Domingo, l’artífex de tot plegat des de la invisibilitat. Moltes gràcies a totes i tots!

Aquest any podríem entendre els premis com un reconeixement a la resistència i a la capacitat de resiliència del nostre sector. El 2021 ha estat l’any de l’intent de recuperació després d’una alerta sanitària que ens va tancar a totes i a tots dins de casa l’any anterior i que encara no hem aconseguit deixar enrere del tot. Aquest any, sense dubte, ha marcat les nostres vides pel que ha suposat l’experiència, però també perquè ens ha capgirat per sempre les maneres de viure i de relacionar-nos. Ha canviat les nostres prioritats, i ha posat al centre dels nostres interessos la vida, la salut, la família, la llar… però també la feina i el menjar.

El tancament temporal que van patir les nostres institucions i la reprogramació de les seves activitats han dut encara més al límit els professionals d’un sector –el de la creació, la producció, i també el de la crítica– que ja havia normalitzat viure en un estat de precarietat, degut als minsos pressupostos públics destinats a l’art i al pensament crític, però també a causa d’unes dinàmiques de contractació que estan a anys llum d’acomplir les bones pràctiques, i que sota el paraigües de la legalitat s’estan estandarditzant i estenent arreu del territori. Cada vegada són més les places de direcció dels nostres equipaments públics que es cobreixen sense una contractació laboral. I aquesta situació no afecta només les direccions, sinó que malauradament s’està convertint en un mal endèmic. La contractació de serveis i la subcontractació són actualment les pràctiques més habituals per cobrir i precaritzar els llocs de treball de les nostres institucions. Desitgem que els equipaments públics del país surtin d’aquesta situació de precarietat econòmica, de personal, de projecte i, sobretot, d’inestabilitat política, en la qual ja fa massa anys que es veuen immerses.

En aquest marc, l’ACCA també s’ha posat al servei de totes les administracions que han sol·licitat el seu assessorament i acompanyament en tot tipus de convocatòries públiques arreu del territori (ho hem fet a Tarragona, a Barcelona, a Girona, a Vic), tot i que també és cert que no sempre s’han arribat a aconseguir les condicions òptimes. D’altra banda, i conjuntament amb la resta d’associacions professionals que formem la Plataforma d’Arts Visuals –en la qual ens trobem artistes, crítics, galeristes, gestors i xarxes de centres–, hem treballat per poder desenvolupar el Pla d’Impuls de les Arts Visuals de Catalunya, que estem començant a desplegar amb la Generalitat. Aquest pla inclou vuit projectes diferenciats que contemplen temes d’arts i salut, de formació, producció, difusió, comunicació i internacionalització de les nostres arts visuals.

Així és com, des de la nostra Junta, hem volgut comprometre’ns amb l’associació i amb el sector, potenciant la reflexió i el debat crític, i també la reivindicació i la dissidència. Avui, que la nostra Junta ja arriba a la seva fi i que celebrem el nostre darrer acte públic, permeteu-me que agafi uns instants el retrovisor i miri enrere per provar de destriar els granets de sorra que, amb més o menys encert, hem intentat anar posant durant aquests anys: hem vetllat per les bones pràctiques amb relació als nostres professionals, i hem impulsat models de contractació i un document d’orientació en matèria d’honoraris; hem encarregat recerques sobre temes d’actualitat i hem emès comunicats públics sempre que ho hem considerat convenient per denunciar les retallades i la precarietat, la criminalització de la llibertat d’expressió i la privació de llibertat, la censura, la intervenció de les institucions catalanes, l’espoli dels Museus de la Franja, la restitució de les funcions executives del CoNCA… Hem estat sempre atents a aquells projectes o a aquelles institucions que han patit ingerències polítiques, cessaments o que fins i tot han estat amenaçades de mort, que no han estat poques… I és lamentable, però la reivindicació que fèiem en molts d’aquests comunicats continua ben vigent, perquè sembla que vivim atrapats dins el mite de Sísif: any rere any anem empenyent la pedra muntanya amunt i, abans d’arribar al cim, el roc cau rodolant… i tot torna a començar.

Per no posicionar-nos només en la reivindicació i la queixa en relació amb el sistema, i amb la voluntat de ser constructius i proactius, des de l’ACCA també hem proposat programes de formació, el darrer dels quals tracta sobre les polítiques de les cures i dels afectes per mirar de cercar eines amb les quals fer front a aquest maltractament institucional, i també a la deterioració de la convivència, provocada per la cultura de l’autosuficiència i les conseqüències socials de la pandèmia.

Tot el que fins ara he comentat es pot recuperar des de la nostra pàgina web, que hem actualitzat i adaptat de manera que ens permeti comunicar més bé les accions i els continguts que generem des de l’associació. I posats a actualitzar, hem proposat un canvi de nom de la nostra associació, aprovat per unanimitat per l’assemblea, per dir «crítica» on abans dèiem «crítics», i d’aquesta manera, i des d’un posicionament feminista, passar a anomenar-nos a partir d’ara l’Associació Catalana de Crítica d’Art.

Així mateix, ens hem fet càrrec de l’execució de la renovació dels premis en el format que avui celebrem, i hem procurat un servei d’assessorament legal i fiscal per a les nostres associades i associats, per no parlar de tota aquella feina invisible realitzada per fer valer l’actualitat de la crítica, per facilitar espais de reflexió que afavoreixin la creació i el pensament crític i per intentar superar el maltractament i la precarització a la qual l’art i la cultura es veuen sotmesos.

És per tot això que voldria dedicar un aplaudiment a totes les persones que en un moment o altre han format part d’aquesta aventura, i en especial a aquelles que durant aquests sis anys, i de forma més o menys continuada, han dedicat part del seu temps lliure –aquest bé tan preuat en la vida del treballador cultural– per dedicar-lo a tots nosaltres i a treballar per tirar endavant la nostra associació. Us demano avui un aplaudiment per a totes elles, i en especial per a l’Aida Boix, l’Anna Capella, la Beatriz Escudero, l’Oriol Fontdevila, la Joana Hurtado, l’Aina Mercadé, la Neus Miró i la Maria Palau. Moltíssimes gràcies!

I ja per acabar, em plau anunciar-vos que no marxem sense un bon relleu. És per això que, en aquest acte, hem volgut convidar a pujar aquí dalt l’Albert Mercadé, president de la Junta entrant, a qui donem una càlida benvinguda i a qui desitgem tota l’energia i molts encerts per continuar posicionant l’art i la crítica al lloc que es mereixen en la vida cultural del nostre país. Podeu comptar amb nosaltres per al que us calgui. Llarga vida a l’ACCA!

Cèlia del Diego Thomas

Comparteix:
FacebookTwitterWhatsAppEmail