Notícies

Per una més transparent i congruent direcció del MACBA

Des de l’ACCA ens sumem a les moltes veus que els darrers dies han denunciat el cessament del cap de programes del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Pablo Martínez, i de la seva conservadora en cap, Tanya Barson. I ho fem perquè ens preocupa la transparència i les formes de contractació (i cessament) de l’escena artística contemporània catalana en general, i de la seva institució capdavantera en particular: el MACBA.

Vagi per endavant que des de l’ACCA sempre hem defensat i defensem la concurrència pública per cobrir, tant els càrrecs de direcció, com d’altres tipus de places de les nostres institucions públiques. Aquest és el principal mecanisme de què disposem per assegurar la transparència en la selecció així com la temporalitat en els mandats. De totes maneres, considerem que també és bàsic que un director pugui constituir el seu equip de treball, aquell que l’ha d’acompanyar a desenvolupar i executar el projecte amb què ha guanyat un concurs de direcció. Un equip conformat per persones de la seva confiança, sense que per a això s’hagi de crear una convocatòria pública, pretesament oberta a tothom, que podria arribar a generar descrèdit en un mecanisme el prestigi del qual estimem tan essencial de preservar i potenciar. La transparència de les nostres institucions passa també per poder portar a terme, i saber explicar així, que en aquests casos el nomenament i la contractació directa no tenen perquè tenir res d’opac, ans al contrari. És la transparència mal entesa més aviat la que condueix a situacions disfuncionals com la que el MACBA està vivint aquests dies.

Lamentem profundament els sobtats acomiadaments i denunciem les maneres en que s’han produït, sense cuidar i valorar les persones i la feina feta, sense dedicar-los temps ni donar les explicacions que es i ens mereixem, elles com a professionals que son, i nosaltres, com a institució pública que el MACBA és. És més, així hauria de ser per a totes i tots els professionals que hi treballen, sigui quina sigui la seva posició dins la jerarquia de la institució, i no només per als caps de departament.

Creiem que, en el fons d’aquest fet lamentable, el que posen de manifest casos com aquest són els procediments de selecció i contractactació a través dels quals aquests professionals arribaren al Museu. Si les dues mans de la direcció, al capdavant dels programes públics i del programa expositiu, s’haguessin cobert mitjançant nomenaments directes, la rescissió dels respectius contractes en relació a la finalització de la direcció hauria format part d’un raonable tancament de cicle que obre també les portes a una nova etapa de la institució.

És per tot això que, d’una banda, sol·licitem a les administracions que conformen el Consorci del Museu que estudiïn noves fórmules de selecció i contractació que permetin completar l’organigrama de la institució de forma transparent i que es corresponguin d’una manera més congruent i valenta amb les necessitats del Museu que, un cop més, diu posar a les persones al centre. I d’altra banda, volem també recordar que fa anys que reivindiquem un procés de revisió dels mecanismes de gestió de la institució i la inclusió de les diferents associacions del sector artístic en el Consell General del Consorci MACBA, com a representació social i sectorial.

Finalment, esperem que el MACBA enceti una nova etapa més serena i exitosa amb Elvira Dyangani Ose al capdavant, a qui des d’aquestes línies volem donar la més càlida benvinguda i desitjar-li molts encerts, tan artístics, com polítics i socials.