Formació

Vídeos de les Formacions ACCA 2020. De la insuportable lleugeresa del passat de l’art.

De la insuportable lleugeresa del passat de l’art és el programa de formació 2020 de l’ACCA, Associació Catalana de la Crítica d’Art.

Amb aquest programa de seminaris s’aborden un seguit de casos recents amb què la història de l’art s’entén com una intervenció crítica en el present, per mitjà de l’escriptura de textos o bé per mitjà de la curadoria d’exposicions.

De la insuportable lleugeresa del passat de l’art juga amb una paradoxa. Per una banda, el passat mai no és lleuger; de fet, de vegades pot ser una llosa. Per l’altra banda, el passat depèn en gran mesura de la nostra capacitat de memòria, i la memòria és selectiva i fugissera. En la història de l’art s’acompleixen totes dues vessants d’aquesta paradoxa: hi ha relats i referències que semblen inamovibles, mentre que d’altres, com també ho fan autors i artistes, desapareixen del nostre horitzó sense deixar cap rastre aparent.

Davant això, esdevé fins i tot urgent revisar i construir nous relats més inclusius i diversos. Tal i com li agradava dir a Svetlana Boym, el passat és tant o més impredictible que el futur. De la gestió de les nostres petges, de la interpretació dels rastres, de la recombinatòria dels elements històrics depenen en bona part els horitzons que des del present som capaços de projectar. Una sensibilitat de la història de l’art més performativa que no pas descriptiva o acumulativa, més mal·leable que no pas canònica o monumental, és la que comparteixen les diferents veus que participen d’aquest programa de seminaris.

La moderació de les sessions ha estat a càrrec de Neus Miró, comissària independent i crítica d’art.

Enguany, per la situació excepcional generada per la pandèmia de la covid-19, totes les sessions han tingut lloc en línia entre el 17 de novembre i el 3 de desembre. Aquí podreu accedir al registre de vídeo de cada una de les sessions del programa.

 

PROGRAMA

17 novembre

HISTÒRIES D’ARTISTES. Amb Jesús Alcaide i Leire Vergara.

En aquesta sessió els convidats ens parlaran de dos projectes en què es rellegeix l’obra de dos artistes a partir d’estratègies diferenciades. En el cas de Jesús Alcaide, a partir de les propostes fetes a l’entorn de Pepe Espaliú (Còrdova, 1955 – 1993); i, en el cas de Leire Vergara, com a membre del col·lectiu Bulegoa z/b i pel seu treball en relació amb l’obra d’Isidoro Valcárcel Medina (Múrcia, 1973). Entre d’altres aspectes abordarem els de l’interès per aquests artistes en concret, les metodologies que es varen utilitzar i de quina manera es van comunicar i plasmar els resultats.

Jesús Alcaide és crític d’art i comissari independent.

Leire Vergara és comissària independent i membre de Bulegoa z/b.


19 novembre

HISTÒRIES AMB LA INSTITUCIÓ ART (19 de novembre) amb Olga Fernández, Jorge Luís Marzo i Patricia Mayayo.

La intenció d’aquesta sessió és abordar els relats al voltant de la història de l’art a partir de les publicacions recents per part de Jorge Luís Marzo / Patricia Mayayo, Arte en España (1939-2015). Ideas, prácticas, políticas; i d’Olga Fernández, Exposiciones y comisariado. Relatos cruzados. En tots dos casos es prenen en especial consideració l’exposició i altres dispositius, les institucions, les polítiques culturals i el context polític i social en la producció dels nous relats. De fet, les seves investigacions parteixen d’allò que va establir Duchamp en considerar el context en què s’insereix l’obra d’art com un element tant o més important en la consideració d’un artefacte com a obra d’art.

Olga Fernández és professora d’Art contemporani i estudis de comissariat a la Universitat Autònoma de Madrid, i és professora convidada al Royal College of Art en el màster de Comissariat d’Art Contemporani.

Jorge Luís Marzo és historiador de l’art, investigador i professor del Centre Universitari de Disseny BAU de Barcelona.

Patricia Mayayo és professora d’Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Madrid.


24 novembre

ELS/LES HISTÒRIES DE L’ART (24 de novembre) amb Peio H. Riaño i Isabel Tejeda.

Si bé la pulsió per a la inclusió d’autores en el relat historiogràfic és periòdica, també és periòdica l’amnèsia que es pateix. A partir de publicacions, exposicions i programes d’activitats, Peio H. Riaño i Isabel Tejeda han revisat certs aspectes de la història de l’art pel que fa a la inclusió de les artistes en aquest relat. Concretament, aquesta sessió abordarà algunes de les qüestions que plantegen el llibre Las invisibles i el projecte en línia “Fuera del canon. Las artistas pop en la colección” (Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia); entre les quals, les motivacions per portar a terme aquests projectes i les metodologies aplicades en la recerca.

Peio H. Riaño és periodista cultural. Ha treballat en diversos diaris i actualment ho fa a la secció de cultura del diari El País.

Isabel Tejeda és professora d’Escultura i espais expositius a la Universitat de Múrcia, i és comissària i gestora cultural.


1 desembre

HISTÒRIES DE L’ART PEL CANVI (1 de desembre) amb Julia Ramírez Blanco i Jaime Vindel.

Les avantguardes històriques van ser un dels exemples més prominents de la possibilitat que l’art no sempre estigués a favor del poder establert i que s’erigís com un element més de les revoltes socials. A partir dels treballs de Julia Ramírez Blanco (Utopías artísticas de la revuelta, 2014) i de Jaime Vindel (La Família Lavapiés. Arte, cultura e izquierda radical en la Transición española, 2019) explorarem alguns dels casos recents en què l’activisme ha estat un element rellevant en les pràctiques artístiques.

Julia Ramírez Blanco és historiadora i crítica de l’art, i professora a la Universitat de Barcelona.

Jaime Vindel és investigador a l’Institut d’Història del Consell Superior de Investigacions Científiques (CSIC).


3 desembre

HISTÒRIES CRÍTIQUES (3 de desembre) amb Laura Vallés i Juan Albarrán.

La crítica de l’art és una part inherent dels esdeveniments artístics del seu temps. En la consideració de Walter Benjamin, la crítica intensifica l’art. Ara bé: quina relació estableixen els discursos de la història de l’art amb els de la crítica d’art? Abordarem aquesta qüestió a partir de dos casos recents d’historiografia basats en la recuperació dels relats recents de la crítica d’art: l’exposició A través de la arena (CentroCentro, 2020), amb què Laura Vallés recupera l’experiència de la revista Arena Internacional de Arte (Madrid, 1989), i la publicació de Juan Albarrán, Disputas sobre lo contemporáneo. Arte español entre el antifranquismo y la posmodernidad (2019).

Laura Vallés és comissària independent i crítica d’art, i fundadora i editora de la revista Concreta.

Juan Albarrán és professor d’Història i teoria de l’art a la Universitat Autònoma de Madrid, i director de la revista Utopía.