MANUEL GUERRERO COM A SÍMPTOMA. (MASCARELL I ARTS SANTA MÒNICA)

foto

 

El nostre col·lega Manuel Guerrero ha convocat als professionals i amics amb els que ha treballat durant tants anys a l’Arts Santa Mònica per acomiadar-se de les seves responsabilitats al centre. Però no ho ha fet per voluntat pròpia. Resulta que la Conselleria de Cultura, amb el senyor Jordi Sellas com a màxim responsable executiu, ha decidit fer-lo fora del càrrec que havia desplegat durant molts anys i traslladar-lo a les oficines de l’edifici de la Filmoteca, tot i que sense una feina concreta a desenvolupar.

És evident que les empreses, també les empreses públiques, és clar, tenen tota la legitimitat de col·locar, recol·locar i fer servir el seu personal, se suposa que sempre buscant la major eficiència possible. Però no deixa de ser curiós que aquest trasllat es produeixi just quan l’equip actual de la conselleria, amb Ferran Mascarell al capdavant, ja es troba “en funcions”, atès que amb l’arribada d’un nou govern és probable que hi hagi un nou Conseller i, per tant, un nou equip directiu. Si no ho havien fet abans, per què ho fan a última hora i corrents?

Ja em perdonareu, no escric això per lamentar el que li passa a un company de professió i un bon amic. O no només per això. Sempre he entès que la nostra associació ha de fer visibles les coses que passen en el nostre àmbit cultural, encara que puguin semblar anecdòtiques. Però a mi no m’ho sembla, una anècdota. Com ja he dit en d’altres ocasions, es pot estar en desacord amb el projecte o els projectes que els darrers anys es van desenvolupar a Santa Mònica, però no es pot negar la dedicació dels seus responsables directes. I si els dirigents de la conselleria pensaven el contrari, no sembla massa coherent fer canvis quan ells ja no tenen perspectives d’incidir en el govern de la nova Generalitat.

Per mi, el cas explica una cosa que, malauradament, hem pogut comprovar que ha passat en aquests anys en què el Conseller Mascarell ha estat al front del departament de cultura: el desplegament de les seves dèries. Una de les quals va ser la de fer fora l’equip de l’Arts Santa Mònica que havia heretat del mandat del Conseller Tresserras. Recordeu que, primer, van despatxar Vicenç Altaió, per bé que no tenien cap proposta de recanvi per a la direcció del centre,  com es va demostrar amb tot l’episodi protagonitzat per la Bibiana Ballbè, i la cosa no es va normalitzar fins que, l’any passat, el Jaume Reus va guanyar el concurs per a dirigir el centre. Ara, quan ells ja marxen, sembla que volien fer net del tot d’aquell període: incomprensiblement, han esperat cinc anys a traslladar en Manuel Guerrero encara que, aquesta vegada tampoc, no li assignen una nova feina que pugui justificar una planificació raonada, que no sigui un cop d’autoritat sense més.

Em queden poques setmanes de presidència de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, a començament de l’any vinent iniciarem el procés democràtic per a escollir un nou president. Deixeu-me que us confessi abans d’hora que, en aquests anys, una de les coses que més m’ha sorprès i m’ha commogut negativament és el trobar al front de l’àrea de cultura del nostre govern a unes persones tan properes a una cosa que, si la paraula no fos molt forta, anomenaria sectarisme. Si no és això, actituds com aquesta que he explicat, que transcendeix el cas concret de l’amic Guerrero, ens diuen que el diagnòstic no pot ser molt llunyà.

Bona sort al Manuel i, encara més, bona sort als qui prenguin el relleu al davant de la Conselleria. Ells la necessitaran. I nosaltres, sens dubte, també.

JOAN M. MINGUET

President de l’ACCA

Peu de foto: Manuel Guerrero davant una obra d’Isabel Banal a Arts Santa Monica

One Response to "MANUEL GUERRERO COM A SÍMPTOMA. (MASCARELL I ARTS SANTA MÒNICA)"

  1. Cesc Martínez Posted on 12/10/2015 at 10:56 PM

    El cas de l’expulsió de Manuel Guerrero de l’Arts Santa Mònica ha estat molt brut. A ningú no se li fan recollir totes les seves pertinences i deixar la taula buida el mateix dia en què s’inaugura una exposició que ha defensat des del primer moment. Amb el Manuel Guerrero ha passat això, i és evident que hi ha la voluntat de marcar paquet, de fer un cop d’autoritat.
    D’altra banda, que l’art importa poc, queda clar des del moment en què es fitxen directors per conduir un centre com ASM amb un termini de dos anys.

Deixa un comentari