Notícies

Unes reflexions de Teresa Camps

La Teresa Camps ens ha fet arribar uns emotius comentaris arran de les morts de l’Àlex de Fluvià i de la Marisa Diez de la Fuente. El reproduïm toto seguit i li agraïm el gest.

Els darrers temps han estat agitats, complicats emocionalment, dramàtics en algún moment i eufòrics en d’altres. Tanmateix, penso que les coses petites, nostres, també són importants. L’Alex de Fluvià va morir no fa gaire, ell creia que el seu tumor l’havia deixat en pau i podría seguir pintant. En el text de la Montse Frisach es fa esment de la seva doble projeccció com a pintor i músic. Hi vull afegir una altra condició, la de poeta. Quan a l’abril de 1990 va fer el seu primer grafit al nostre espai de Bellatera, va dissenyar el catàleg: el va omplir d’imatges que evocaven el món primitiu al costat dels seus poemes.

Vet aqui un tast:

Negre sortilegi. Del llavi l’encís del fruit madur, aixefat per l’anhel de la vulva. Bellesa salvatge. Ometent les corpresses sorres del record, i la creuera de la nit. Crit. Ombres de lluna. Rituals. Percusions. I el teu pit silenciós sobre la meva cara.

La mostra es va dir “Obsessions”.

Un altre petit record per la Marisa de la Ciento. vaig entendre que hi havia el projecte de fer-ne una publicació. Benvinguda sigui. Hi aporto una petita i segurament poc coneguda dada: entre 1991 i 1995 vam compartir lloc en el primer Cosell Assesor de Santa Mònica; hi destaco la seva elegància, la seva seguretat en les opcions que sempre va defensar i, cosa que tots sabem, la seva visió respecte a l’art emergent.

Gràcies amics per la vostra atenció. Que tingueu unes bones vacances. Cordialment, Teresa Camps