Premis

Comissió dels Premis ACCA 2017 – 34a edició

Comissió dels premis ACCA 2017 – 34a edició

Per segon any consecutiu, els premis ACCA compten amb una comissió de 5 persones convidades que s’encarreguen de formar una llista amb les propostes finalistes per tal que l’assembla les sotmeti a votació. Per aquest any comptem amb:

PILAR BONET
Professora d’art i disseny contemporani a la Universitat de Barcelona i la Universitat Ramon Llull (Esdi). Com a professora de crítica d’art i curadoria ha fet docència als seminaris del MACBA, A*Study, Centro Cultural la Regenta, Lugar a Dudas, Màster en Comissariat d’art digital (Esdi), On Mediation (UB), JuliolsUB, etc. Publica textos en edicions d’art contemporani i catàlegs, especialment atenta als relats colaterals de la història de l’art, art polític, feminisme, intervencions a l’espai públic i art mediúmnic. Ha gestionat quasi un centenar de mostres d’art, amb autors-es històrics i actuals, per exemple: “El crític riu” a partir de les col·leccions de l’IVAM, “Espais obrats” a partir col·lecció MACBA, “Visions de Futur”, “ADLAN i CLUB 49”, “Josefa Tolrà, mèdium i artista”, “Body&Games” (art i disseny), etc. Escriu en diversos medis i forma part de grups de treball per a convocatòries i beques (Hangar, Can Xalant, Guasch-Coranty, Generalitat, Sala d’Art Jove, La Capella, Sant Lluc, etc.). Forma part dels projectes de les associacions ACM, Arts Coming, Josefa Tolrà.

VICTÒRIA COMBALIA
Va cursar Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona i la seva tesi de llicenciatura, l’any 1974 es va convertir en un petit llibre actualment de referència obligada: La poética de lo neutro. Análisis y crítca del arte conceptual. El 1975 va ampliar els seus estudis a París, a l’École Practique des Hautes Études. Ha estat alumna de Tzvetan Todorov, Julia Kristeva i oient de Michel Foucault. Des del 1974 és professora d’Art Contemporani a la Universitat de Barcelona, fent-se titular l’any 1983 i Professora jubilada l’octubre del 2013. Entre el 1979 i el 1981 va ser Investigadora Convidada a l’Institute of Fine Arts de la Universitat de Nova York on va preparar la seva tesi doctoral sobre Gustave Courbet y la modernidad. De 1983 al 1996 fou titular de la Secció Arte en Cataluña d’El País. Entre 1996 i 2009 fou col·laboradora mensual en la secció d’Opinió. Ha fundat, juntament amb Alicia Suárez i Mercè Vidal la revista ARTILUGI (1977-1982), i amb Albert Ràfols Casamada, Maria Girona, Joan Hernández-Pijuan i Carles Hernández-Mor la revista AMPIT d’art i poesia (1983-1984). És especialista en Dora Maar i Joan Miró i membre fundadora de l’Associació Catalana de Crítics d’Art així com membre de l’Associació Espanyola de Crítics d’Art i de l’AICA. L’any 2003 fou nombrada Chevalière des Arts et des Lettres per el Ministeri de Cultura de la República Francesa i el maig del 2009 la Generalitat de Catalunya li concedí la Medalla Francesc Macià.

AMANDA CUESTA
Crítica d’art, comissària i editora independent. Va ser membre de l’equip de comissariat experimental Creatures(1996-2002) i va desenvolupar diversos projectes que qüestionaven el format expositiu tradicional. També ha dut a terme una intensa activitat com a editora en paral·lel al seu treball de comissària. Entre els seus projectes expositius destaquen “Quinquis dels vuitanta. Cinema, premsa i carrer” (CCCB, 2009), amb Mery Cuesta, i “Llegendes del centre. Mite, pla, cos, poder” (Espai Cultural Caja Madrid, 2012). Des de 2013 codirigeix la llibreria La Caníbal.

ÀLEX MITRANI
Doctor en Història de l’art per la Universitat de Barcelona, és professor al Centre d’Estudis Universitaris de Disseny i Art EINA, adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona i professor associat a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. De a 2007 a 2015 ha sigut vicepresident de l’ACCA. Els seus principals àmbits d’estudis són l’art de postguerra, el disseny i l’art contemporani. Ha comissariat nombroses exposicions, entre les que destaquen “Utopies de l’origen. Avantguardes figuratives a Catalunya, 1946-1960” (Generalitat de Catalunya, Palau Moja, Barcelona, 2006), “Alphonse Mucha. Seducción, Modernidad y Utopía” (Caixaforum, Barcelona i Madrid, 2008) o “La lliçó de Diògenes” (Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat, 2016). Actualment és responsable del projecte del Museu Nacional d’Art de Catalunya per a la patrimonialització, l’estudi i la difusió de l’art català de postguerra.

ÀLEX NOGUERAS
És galerista, president d’Art Barcelona i membre del patronat d’Hangar. Juntament amb Rebeca Blanchard va fundar la galeria NoguerasBlanchard, que va obrir la seva primera seu al raval de Barcelona el 2004, i el 2012 un segon espai a Madrid. Des del 2015 la seu catalana està ubicada a l’Hospitalet de Llobregat, en un edifici industrial que té l’ambició de convertir-se en un nou focus d’art contemporani. Ha estat jurat en diversos premis i biennals, com el Miquel Casablancas, la Biennal de Valls, Amposta, etc.

Comparteix:
FacebookTwitterWhatsAppEmail