Notícies

Més preguntes sense resposta. Segon comunicat de l’ACCA sobre les arts contemporànies a Catalunya.

Arran de les darreres notícies i debats periodístics sobre el present i el futur del centre d’art Santa Mònica, sorgits en primera instància del propi debat iniciat en el web de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), la Junta Directiva de l’associació vol fer les següents reflexions i plantejar algunes incògnites.

SANTA MONICA

 

1. Insistim en la necessitat d’un debat o un diàleg entre el sector de les arts visuals i les administracions públiques, especialment amb la Conselleria de Cultura, sempre que aquest diàleg pugui tenir algun fruit i no es parteixi de polítiques tancades.

2. Lamentem que, quan el sector demana diàleg, ja sigui a través d’associacions professionals, de plataformes culturals, de col·lectius o de forma individual, la Conselleria no doni cap resposta pública i, en canvi, quan els mitjans de comunicació es fan ressò d’algunes de les argumentacions o de les reclamacions de l’esmenta’t sector, alts càrrecs de la conselleria, o el propi Conseller, corrin a donar explicacions.

3. En el nostre comunicat anterior ens fèiem ressò de l’anòmala situació de l’anomenada Xarxa de Centres d’Art Contemporani de Catalunya. Volem constatar que no hem rebut cap resposta que, més enllà de les paraules amables, pugui assegurar que no es tancaran més centres i que els existents tindran un pressupost suficient per mantenir l’activitat.

4. Entenem que el panorama que s’ha creat en els darrers dies al voltant del nou projecte de centre d’art Santa Mònica ha evidenciat una confusió absoluta amb declaracions i contradeclaracions d’alts dirigents de la Conselleria i de persones presumptament contractades pel Govern de la Generalitat. Un dia, el Director General de Creació i Empreses Culturals, Jordi Sellas, desautoritza per mitjà de la premsa la iniciativa de la periodista Bibiana Ballbè de muntar una “festa” a Santa Mònica , a mitjans gener de 2014, tot convocant un seguit de creadors per mitjà d’una carta  amb l’objectiu, es deia, de “reflexionar sobre el talent creatiu del país”. Un despropòsit, al nostre entendre, que un artista català va denunciar per primera vegada en el nostre web. El dia següent , el propi Conseller Mascarell desautoritza, també  a través de la premsa, el senyor Sellas i manté el projecte de la senyora Ballbè. L’endemà, la pròpia periodista fa unes declaracions impetuoses en què no solament defensa la solvència “del seu” projecte sinó que afirma que no dimitirà encara que la Conselleria ha anunciat el seu ajornament. Per acabar-ho d’arrodonir, el senyor Sellas publica una carta a la premsa on atribueix tot el problema a un “error en el procés de comunicació”. Tota aquesta successió de declaracions paradoxals com cal interpretar-les? Poden ser l’evidència d’un fracàs del nou projecte de centre d’art Santa Mònica abans que hagi començat?.

5. També hem sabut a través de la premsa que la conselleria demana “els 100 dies de rigor” per al desenvolupament del nou projecte… Volem fer constar que, a dia d’avui, des que Vicenç Altaió va ser destituït del seu càrrec han passat molt més de cent dies. Jordi Sellas diu en la carta publicada que, en realitat, el nou Santa Mònica va començar el passat dia 19 amb la inauguració de l’exposició “El dilema. L’art contemporani i la inversió en la incertesa”. Si això és així, ens preguntem per què es va córrer tant a escapçar l’anterior projecte de Santa Mònica si no hi havia una alternativa en marxa i, com s’ha demostrat amb les rectificacions constants dels últims dies, el nou projecte contenia tantes dosis d’improvisació. Volem constatar que els canvis de timó que la Conselleria ha fet a Santa Mònica no han fet més que confondre i difuminar la definició del propi centre.

6. Ens reafirmem en la nostra aposta decidida pel rigor en el treball creatiu i de pensament en el sector de les arts visuals contemporànies i en la cultura catalana, en general. Però insistim en la necessitat que la conselleria debati amb els professionals del sector les seves polítiques i que aquest debat no es produeixi a la premsa. El malestar de la cultura ha d’obtenir respostes i no declaracions intempestives. Exigim conèixer quin és el marc teòric, quines referències i quins pensadors assessoren a la conselleria en aquest nou camí que alguns estan identificant amb l’inici d’un procés economicista i de banalització de les arts i de la cultura.

7. Volem també respostes sobre l’antic  projecte d’un futur centre d’art de Barcelona o si ja no es treballa en aquesta direcció, després que Generalitat i Ajuntament de Barcelona van interrompre la voluntat política i el procés d’habilitació del Canòdrom com a centre d’art. Celebrem la convocatòria d’una programació anual de comissaris independents per Fabra&Coats, però ens sembla que és insuficient com a política de centre d’art mentre no hi hagi una direcció que n’articuli el projecte global. Quan des del sector de les arts reclamem un centre d’art per a la capital catalana, no estem parlant solament d’una sala d’exposicions amb bones mostres; és un concepte molt més transversal que ha de tenir un impacte profund en les dinàmiques artístiques, més enllà de les merament expositives. Santa Mònica havia estat sempre un referent en les arts visuals, malgrat les diverses etapes viscudes; de moment ha deixat de ser-ho per voluntat política i no hi ha alternativa que el supleixi, malgrat que disposi, sembla, de major pressupost. És, doncs, una crisi de projecte i de mirada política de curta volada en l’àmbit de les arts i la cultura, que genera, sens dubte, un empobriment general.

Junta Directiva de l’ACCA

Barcelona, 15 de desembre de 2013.