Formació

VIII Simposi internacional de crítica d’art en un món global · 2012

Art i precarietat


No és estrany parlar de l’art de les darreres dècades sota una certa condició de precarietat, derivada de les condicions de treball d’una economia postfordista i globalitzada en què el que és immaterial, lingüístic, comunicatiu i migratori acaba esdevenint precari. Paolo Virno considera que els treballadors postfordistes i virtuals estan immersos en una precarietat galopant. Per la seva part, Judith Butler, al seu assaig “Precarious Life” (2004), al fil del pensament d’ Emmanuel Lévinas, assenyala extrema precarietat de l’altre”. Ja en l’àmbit artístic, Thomas Hirschhorn se serveix reiteradament d’aquest concepte en alguns dels seus projectes, com el Musée Precaire Albinet (Paris en 2004). També crítics i curadors com Hans Ulrich Obrist, Nicolas Bourriaud i Hal Foster assenyalen com es desenvolupa una cultura de la fallida basada en un consumisme sense fre a dins del cor mateix de la maquinària de l’economia global, que troba bell aquest l’encontre atzarós amb el que és real i precari, en un diàleg renovat entre bellesa i veritat. La condició d’aquesta “precarietat fronterera” serà el tema de l’actual Simposi, que entenem no només des de l’estat d’incertesa de molts esdeveniments polítics, econòmics, incloses les catàstrofes naturals que fan tremolar el món, sinó també com un sistema polític i estètic de concepció del món. Així ho veuen molts artistes, entre ells Thomas Hirschhorn, Matthew Marks, Jon Kessler, Mark Wallinger o Isa Genzken, que veuen el que és polític com una nova condició del que és precari i, en darrer terme, ètic. Enguany ha tingut lloc la dOCUMENTA (13), en una edició que es declarava ‘impulsada per una visió holística i no logocèntrica, escèptica amb aquesta creença insistent en el creixement econòmic’. Aquest simposi dedicarà la jornada del divendres a aquest esdeveniment, amb l’aportació de la seva directora i dos dels artistes participants.