Formació

IX Simposi internacional de crítica d’art en un món global · 2013

L’enciclopèdia global. Les noves geografies i les biennals.

Amb l’ impacte de la globalització, el vell universalisme il·lustrat modern es replanteja com ha succeït en la Biennal de Venècia d’ enguany (2013) on es reivindica un renovat concepte d’enciclopedisme, travessat per les
qüestions inherents a les noves cartografies postcolonials i globals: mobilitat, conflicte, migració, drets humans, així com encontres de diferents memòries i històries a través de les cultures. Massimiliano Gioni, amb “El Palau Encoiclopèdic” ha volgut renovar la versió “universalitzant” que va donar origen a la Biennal de 1895, no solament sumant 88 nacions, sinó també incorporant per primer cop altres països com Angola, Bahames, El Regne de Bahrein, Costa d’Ivori, Kosovo, Kuwait, Maldivas, Paraguai, Tuvalú, i la Santa Seu. Nestor García Canclini ha parlat de l’ estructura dels pavellons nacionals com d’una visió polifònica de temptatives laiques i religioses de tots els continents els darrers 100 anys. La maqueta del Palau Enciclopédic de l’artista Marino Auriti, amb la qual s’obre la Biennal, ens remet a un museu imaginari que el 1955 reunia els grans descobriments de la raça humana, des de la roda al satèl·lit. Però com es pregunta García Canclini, no seria millor tirar a terra els edificis dels Giardini i concebre un “altre” atles arquitectònic? No n’hi hauria prou amb qüestionar l’ordre territorial o els seus modes polítics i culturals com ho fa Francesc Torres amb la instal·lació 25 % al Pavelló català? Caldria interrogar tot el sistema de les Biennal (s) per trobar una raó de ser a la continuïtat d’aquest model.