Formació

I Simposi internacional de crítica d’art en un món global · 2005
Crítica d’art i esfera pública en un context “posthistòric” i global

Des dels anys 60, la crítica d’art va prendre un compromís moral amb l’artista, entenent l’art des de la utopia de l’esfera pública ideal, que va donar com a resultat la mirada i el treball compartits entre artista i comissari. L’evolució d’aquesta darrera figura en el context de la nova cultura del marketing i la necessitat d’alimentar contínuament els mitjans de comunicació amb novetats revestides aparentment de discurs, han fet créixer en desmesura la figura omnipresent del comissari i han deixat aparcat el discurs teòric i la investigació de la crítica d’art, sovint massa incòmodes per a la institució artística, que s’arroga tots els atributs d’intervenció en l’esfera pública i utilitza de comparses la resta d’estaments.

Aquest simposi vol iniciar un debat sobre la situació de la crítica d’art als inicis del segle XXI després de l’escissió, des dels anys seixanta, de les figures del crític d’art i el comissari que abans constituïen una unitat, i analitzar la seva evolució enfront de la nova cultura del marketing i en el marc d’un escena
creativa global.

En un context “posthistòric”, la crítica d’art es dilueix entre informadors, filòsofs, artistes que escriuen sobre art, conservadors de museu, antiquaris avesats, historiadors, poetes, comissaris, marxants, col·leccionistes i gerents d’assumptes artístics.

En aquest mateix paisatge es plantegen també la incorporació i el despertar dels crítics d’art orientals en el panorama global de l’art com a nous interlocutors d’aquesta situació.