Notícies

El Centre d’Art de Tarragona en perill

La penúria cultural no coneix fronteres. Després dels casos de l’Espai Zero1 d”Olot, de Can Xalant de Mataró i de Can Felipa a Barcelona, aquest darrer no condemnat del tot, amb una moratòria aconseguida per la mobilització popular i del sector, ara ens arriben notícies preocupants de les terres del sud. El Centre d’Art de Tarragona està en perill. Un centre que depèn de l’Ajuntament de Tarragona i del Departament de Cultura de la Generalitat i que forma part de la Xarxa de Centres d’Art de Catalunya. Ja va sent hora que el Conseller Mascarell es pronunciï sobre el futur de la xarxa, dels centres d’art en general i del cas de Tarragona en particular. És incomprensible que els dirigents culturals del país pemetin que totes les batusses vagin pel cantó de les pràctiques artístiques contemporànies.

S’ha iniciat una campanya de signatures a favor de la continuïtat de la feina feta fins ara en el Centre d’Art de Tarragona. Ja sé que alguns comencen a estar cansats de fer aquest tipus de gestos, de pronunciaments. Però, davant de les injustícies hi ha una cosa pitjor que els gestos aparentment inútils, el silenci. A més, com acabo d’indicar, en el cas de Can Felipa la pressió popular ha tingut un primer resultat molt positiu. Qui vulgui signar la petició ho pot fer en el següent enllaç. En l’argumentació de la petició podreu trobar un seguit d’apunts absolutament raonats sobre el que es demana.

Quan va començar l’equip que ha dirigit aquesta primera etapa del Centre d’Art de Tarragona, va sortir publicada una entrevista a la Cèlia del Diego i el seu equip de direcció. La podeu llegir en el següent enllaç. Podreu comprovar l’entusiasme i la intel.ligència del projecte. Un temps després, tota la feina endegada pot quedar en no res si no es manté el mateix equip o, almenys, s’aclareix un clar compromís de les administracions per mantenir el projecte. Hem d’estar amatens al cas.

Joan M. Minguet

President de l’ACCA