Notícies

Dos mestres, dos homenatges: Arnau Puig i Daniel Giralt-Miracle.

En els darrers temps, la crítica d’art catalana ha tingut un cert ressò institucional de la mà d’alguns dels nostres protagonistes més rellevants: l’Arnau Puig i el Daniel Giralt-Miracle. Estem en uns moments convulsos en què el sector de les arts visuals en general i el nostre, el del pensament sobre l’art i la cultura, en particular, hem de sortir a reivindicar la importància de l’art en la nostra societat i en la societat del futur. Moltes vegades dirigim aquestes reivindicacions, aquests clams de dignitat, cap a les institucions. Però això no treu o no ha de treure, al meu entendre, que quan les institucions impulsen homenatges o concedeixen distincions als nostres prohoms, ens n’hem d’alegrar. I així ho vull fer constar.

D’una banda, tots sabeu que l’Arnau Puig va rebre un homenatge de primer ordre entre desembre de 2012 i febrer d’enguany. Una exposició, un simposi i actes de reconeixement a partir d’una iniciativa del Llucià Homs a la qual l’ACCA es va sumar sense pensar-s’ho. Ara, acaba d’aparèixer el llibre que recull les imatges i els textos corresponents a l’exposició “Pensar la imatge”, que va comissariar el propi Arnau al costat de la Sílvia Múñoz d’Imbert, i els textos del qui vam participar en el simposi d’homenatge al nostre col·lega. El llibre és una edició entre l’Ajuntament i l’editorial Comanegra i representa una manera d’aproximar-se a la figura de l’Arnau Puig, a la seva trajectòria, al seu pensament i, en una jugada intel·lectual molt interessant, al retorn que tot això ha suposat en un seguit de personatges que l’hem conegut i hem seguit el seu rastre de saviesa.

D’una altra banda, haureu llegit aquests dies que el Daniel Giralt-Miracle ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi del nostre país. En la justificació que el govern de la Generalitat ha divulgat es destaca del Daniel la seva condició de crític i tractadista d’art. I afegeix: “Per la seva reconeguda trajectòria en aquest camp, dins del qual ha treballat sostingudament des de la difusió, l’anàlisi, la gestió i l’organització. Crític, comissari d’exposicions i autor de llibres, ha propiciat relacions i intercanvis entre el sector i la societat.” Els qui coneixem el Daniel i hem tingut la sort de treballar al seu costat, celebrem la distinció.

Però més enllà del tracte personal que cadascú hagi pogut tenir amb l’Arnau i amb el Daniel, cal valorar que la nostra professió, tantes vegades oculta, quan no desprestigiada, sigui reconeguda. I que ho sigui amb dos mestres com ells de la crítica d’art catalana.

Joan M. Minguet

President de l’ACCA